L'últim trimestre de l'any ha estat apassionant políticament parlant. Tot just després de vacances ens trobàvem amb la manifestació multitudinària de l'11-S que va marcar el tempo polític de tot el que succeiria després. El fracàs definitiu del pacte fiscal (que ja va néixer mort) i la convocatòria d'eleccions anticipades que van acabar amb un resultat agredolç una mica per a tothom.
Els resultats negatius, des del meu punt de vista, van provenir dels mals resultats de CiU i de SI. De CiU, si bé no desitjava una majoria absoluta que refredés el clam de la Diada, considero que el càstig que va rebre n'Artur Mas va ser excessiu, si bé comprensible pel desgast de les retallades i perquè hem de comprendre que els resultats del 2010 van ser excepcionals. Malgrat tot, van obtenir una majoria prou folgada que assegurava el seu lideratge. Els comentaris sobre SI me'ls reservo pel final.
La vessant positiva dels comicis va ser que, per primera vegada, el segon partit de la cambra va ser un partit independentista, ERC, amb n'Oriol Junqueras al capdavant. Considero que van fer una campanya molt bona i van ser capaços de netejar la imatge que havia embrutat el partit durant els tripartits. Un altre aspecte positiu és l'ascens de les esquerres, ICV-EUiA i la CUP, sobretot d'aquesta darrera, que aportarà una alenada d'aire fresc i noves maneres de fer política. (I sense oblidar que són independentistes!) I, finalment,
Sobre Solidaritat. No ho negaré, va ser un fracàs i una decepció per un projecte al qual em sentia vinculat des dels seus inicis. Malgrat tot, no va ser una sorpresa, la majoria ja ens ho temíem però, com algú ha dit molt sàviament, podem considerar que hem mort d'èxit. SI no serà al Parlament, però el tema central del debat polític serà quasi exclusivament la independència de Catalunya, tal i com han fet els diputats de SI durant la passada (mitja) legislatura. Per a mi, SI era només un instrument per assolir la independència i fora del Parlament ha perdut el seu sentit originari: fer la independència. És per això que he decidit desvincular-me'n. I, realment, em sap molt de greu perquè crec que SI aportava una visió clara i contundent, una manera diferent de fer política, amb mecanismes diferents a l'hora de funcionar com a partit. És una llàstima, però el poble és sobirà.
Ara ja no formo part ni de SI ni de cap altre partit. Aquests dies després de les eleccions i aprofitant les vacances he fet un exercici d'autocrítica. M'he adonat que formar part d'un partit polític no anul·la el sentit crític però massa sovint va fer que deixés de veure la realitat, massa sovint m'entestava a pensar i mantenir-me inflexible en les meves posicions. I no, això no és el que requereix la política ni la societat. I això no és culpa de SI, ni molt menys, ans al contrari, considero que malgrat tot han estat una bona aportació a la política catalana. Però, personalment, m'he adonat que no estic fet per formar part de cap partit, almenys no encara.
Em prendré un temps de reflexió i de seguiment més independent de l'actualitat per aconseguir una mirada més tranquil·la sobre la realitat. Seguim endavant!
