La presentació del Procés Constituent capitanejat per la monja Teresa Forcades va ser una exhibició de múscul davant d'aquells que se'n van riure tant al principi. Sembla que han fet una gran feina de base durant els darrers mesos que els ha permès estructurar una xarxa d'associacions locals estable. El seu discurs no pot ser més vigent en els temps que corren, però no puc deixar de mirar-me'ls amb desconfiança malgrat la simpatia inicial.
Els projectes polítics que pretenen aglutinar altres forces difícilment aconsegueixen els seus objectius. Després de l'experiència de Solidaritat Catalana, cada vegada tinc més clar que cap projecte unificador pot venir de fora. El discurs del Procés Constituent no és tan lluny de discursos que ja són presents al Parlament de Catalunya. Especialment des que la (o les) CUP va(n) entrar-hi en les darreres eleccions. Al capdavall, el paper de Procés Constituent és només el d'aglutinar aquells que se senten propers al discurs de la CUP però partint d'una confessionalitat religiosa molt sentida. En ciència sabem que posar un nom diferent per a un fenomen que ja existeix és inútil, conceptes nous han de servir per anomenar fets nous.
Els projectes polítics que pretenen aglutinar altres forces difícilment aconsegueixen els seus objectius. Després de l'experiència de Solidaritat Catalana, cada vegada tinc més clar que cap projecte unificador pot venir de fora. El discurs del Procés Constituent no és tan lluny de discursos que ja són presents al Parlament de Catalunya. Especialment des que la (o les) CUP va(n) entrar-hi en les darreres eleccions. Al capdavall, el paper de Procés Constituent és només el d'aglutinar aquells que se senten propers al discurs de la CUP però partint d'una confessionalitat religiosa molt sentida. En ciència sabem que posar un nom diferent per a un fenomen que ja existeix és inútil, conceptes nous han de servir per anomenar fets nous. És molt difícil que un partit nou sigui capaç d'aglutinar-ne d'altres sota el seu paraigües perquè només el seu naixement ja genera suspicàcies en els qui ha d'unir. La unió només pot venir de la voluntat d'unir-se de les parts implicades. Per molt que neixin noves formacions per unir, si les prèvies persisteixen en la seva negativa a unir-se, aquesta nova entitat no serveix per al que s'ha creat i més valdria que no hagués nascut. Tal com va passar amb Solidaritat, com a màxim poden aspirar a robar suports dels qui pretenen unir, fet que encara els dificultarà més ser capaços de generar aquesta unió. (Encara que, per ser sincers, SI inicialment sí que tenia una proposta diferent, que el curs dels esdeveniments va convertir en mainstream.)
En política, el naixement de noves opcions només és útil si es pot oferir alguna cosa diferent, si no, més val dedicar els esforços a acostar posicions entre els qui estan separats per petites desavinences.
