dimecres, 2 de novembre del 2011

Una unió de futur


La Unió Europea (UE) passa una etapa d'inestabilitat com a institució supraestatal. La percepció de la gent sobre les institucions europees és que es dediquen més a protegir els interessos macroeconòmics de determinats Estats més que de l'economia dels ciutadans d'aquells Estats. Amb la crisi hem perdut una oportunitat de construir Europa i s'ha optat per enfortir un club d'Estats de nom Unió Europea.

El futur, és evident, passa per la Unió Europea. Però no per una Unió Europea tal i com l'entenem ara. El futur és dels europeus i és per això que cal buscar mecanismes per incentivar la implicació política dels europeus en les institucions comunitàries, de tota la col·lectivitat, del demos europeu.

Danya moltíssim la imatge de la Unió Europea el fet de no tenir una sola veu davant el món i resta part de la credibilitat que poguéssim tenir. És un gran problema que els teòrics dos líders de la Unió Europea, Herman Van Rompuy (President del Consell Europeu) i Durão Barroso  (President de la Comissió), facin una roda de premsa a la qual hi hagi molts menys periodistes acreditats que a la que fan paral·lelament Merkel y Sarkozy. Què vol dir això? Francesos i alemanys tenen dret a imposar a la resta el seu criteri només perquè les seves economies funcionen millor que les de la resta d'Estats? On queda la legitimitat democràtica de la Unió Europea? De què ens serveix escollir un Parlament, si al final les decisions les pren un petit grup selecte?

Ens hem de replantejar el funcionament de la Unió Europea. Hem de tenir en compte què volem. Volem cedir més poder a Europa en conjunt, com a tot, o només a determinades parts d'Europa? Més Europa implica menys Estat. Estem disposats a fer aquest sacrifici? En poques línies ja he suscitat massa interrogants. El problema d'Europa és que té massa fronts oberts i sense resoldre, cal tenir valentia per començar a reflexionar sobre el futur que volem.

La Unió Europea és una eina que ja està en marxa, que no ens podem deixar perdre, però de nosaltres depèn que el seu desenvolupament sigui més ràpid o més lent. La globalització ens hi empeny, sense ella els nostres productes no podran ser competitius a nivell mundial. Hem d'aprofitar que les forces econòmiques ens impulsen cap a un mercat més obert per enfortir lligams polítics. Una força econòmica sense capacitat d'articular discurs polític propi mai tindrà prou força per ser escoltada en el concert internacional.

Hem de ser conscients que aquesta força política només es pot construir des de la legitimitat democràtica i, a més, aquesta ha de ser una força directa. Hem de buscar mecanismes per tal que el demos pugui controlar ―i això pot voler dir triar, ¿per què no?― els poders executius de la Unió Europea. I que siguin els poders triats per la mateixa ciutadania els qui regeixin els destins de la Unió Europea. Sense aquestes reformes veig molt difícil que la gent pugui tornar a confiar en les institucions europees.

Més Europa? Sí. Però només a partir de més democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada