La confrontació democràtica està servida «nord enllà,/ on diuen que la gent és neta/ i noble, culta, rica, lliure,/ desvetllada i feliç!», com va dir el poeta. N'estic segur que, com a mínim per als qui ens interessa la política, a Escòcia vénen temps molt interessants. I serà un espectacle assistir a la contesa de legitimitats democràtiques ben enteses ―i ben exercides― per part dels governs del Regne Unit i d'Escòcia. I és que el que hi ha en joc no és pas cap minúcia.
Des que el passat mes de maig les eleccions al Parlament escocès de Holyrood van donar una victòria claríssima, aclaparadora i històrica al partit nacionalista-independentista escocès de l'SNP l'horitzó d'un referèndum d'independència ha anat prenent nitidesa. Ja després de la victòria, finalment amb majoria absoluta, el líder de l'SNP, Alex Salmond, va apressar-se a anunciar la voluntat d'organitzar un referèndum d'autodeterminació abans de finalitzar la legislatura.
Lluny de la resposta que ens podríem imaginar del govern espanyol de torn davant aital ofensa a la unitat de l'Estat, el govern de David Cameron no va oposar-se a la celebració del mateix, entenent que aquesta era la voluntat dels escocesos. (És trist celebrar una actitud demòcrata que hauria de representar una característica habitual en el comportament dels polítics.) Tot i la victòria de Salmond i l'SNP no cal oblidar l'efecte distorsionador que tenen els sistemes majoritaris en la composició de les cambres de representació. No obstant això, el resultat va ser clar i l'SNP va guanyar les eleccions en vots i escons. (Per cert, no puc estar-me de comentar la gràcia que fa que el nom de l'Estat matriu d'on volen marxar els escocesos sigui Regne Unit...)
I ara què? Tothom sap que el temps va a favor del procés d'independència i és per això que Cameron intenta apressar els terminis perquè, a dia d'avui, no està tan clar que Escòcia assolís la independència. Salmond, però sap que la crisi allunya els escocesos de la City i els acosta a l'autodeterminació si segueixen demostrant el pragmatisme amb què han sabut dirigir els assumptes públics des del poder regional que ostenten des de 2007. Les enquestes diuen que si es fes demà probablement el referèndum es perdria. Només un 35% (aprox.) dels escocesos votarien que sí, mentre que un 40-45% dirien no; la clau, com sempre, la tenen
―tindran― els indecisos.
I davant de tot això és quan jo em pregunto què carai estem esperant nosaltres a fer aquest pas. Els esocesos estan tenint la valentia i el coratge polític de creure que són capaços de tirar-ho endavant tot i tenir menys suports i raons menys potents que les nostres. Ells no pateixen un dèficit fiscal asfixiant (que, per cert, alguns nacionalistes recolzen a Madrit), no estan constantment en el punt de mira ni són la causa de tots els mals, tenen menys suport en les enquestes, etc. Què esperem? Hem de deixar que ens arruïnin, ens empobreixin i ens espoliïn en tots els sentits abans de marxar? Jo crec que no.
Necessitem valentia i orgull, creure'ns que som capaços d'aconseguir-ho, sense això no hi arribarem mai. Perquè si esperem que el suport a la independència vingui més pel desencant de la ciutadania amb Espanya que per la il·lusió de construir quelcom nou, útil i amb força, el present i futur de Catalunya és i serà mediocre. I per això necessitem líders sense por i segurs de fer el més correcte, que no pensin només en l'endemà sinó més enllà. Només amb l'energia que siguem capaços d'abocar en aquest nou projecte serem capaços d'engrescar més i més gent, a Escòcia ho saben. Si ens dediquem a esperar i esperar el moment adient, aquest no arribarà mai, perquè haurà mort a la poltrona des d'on esperava que comencés una batalla que ningú es va recordar de convocar.
Totalment d'acord en tot. Però tot i que la legitimitat d'un Estat Català està més que reforçada i justificada per alguns ,encara queden molts ulls per obrir i aquesta ha de ser la tasca dels nous liders, sempre animant a la ciutadania a, com bé dius, crear quelcom més just i fort i deixant de banda increpàncies i discusions amb l'Estat Espanyol que només acaben fent-nos mal a nosaltres mateixos i incitant als catalans a ser independentistes no per un sentiment d'esperança i creient en un bon futur sino amb un sentiment de rencor i odi.
ResponEliminapetonets Pau!
Segurament, si Catalunya realitzes un referèndum ara mateix també es perdria i vols dir que hi hauria una altre opció? Per suposat que no. Aquest país està mancat d'una gran cultura política i només dir la paraula independència l'assimilen amb el separatisme, amb això ja t'ho dic tot. Què toca fer, el que t'he dit sempre, pedagogia, res més que això. Relacionem sobirania amb benestar i ho tindrem tot guanyat, ara bé, queda molta feina a fer... Per mi un 45% 50% no ho té gens clar a Catalunya. La clau de tot la tenen CiU i PSC malgrat ens toqui la moral. Els altres els hi toca fer soroll, per arribar a conscienciar del que podem arribar a ser i no limitar-se a fer una opisició estúpida i de nens de parvulari.
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris, Sara i Guillem!
ResponEliminaNo ho comparteixo, Guillem. No podem saber què passaria si es fes un referèndum demà. Tot dependria, com bé dius, de CiU (a veure si deixa de fer la puta i la Ramoneta) i del PSC-PSOE. És evident que s'ha de fer molta pedagogia, però aquí tenim més suport que a Escòcia i, tot i així, anem dient el tan pujolià això no toca. Tot depèn de la valentia a l'hora d'afrontar aquest hipotètic referèndum perquè seria el moment de posar tota la carn a la graella i fer que els indecisos acabin vinculant la balança cap a una o altra opció. En un referèndum sí que seria molt important la campanya que es fes en relació a una o altra opció; però també, evidentment és molt important que es relacioni sobirania amb benestar, com bé dius. :)
Al cap i a la fí , estem dient el mateix. Ara bé, no em "titllis de pesimista" que ja saps que no ho sóc, però crec que no hi ha una majoria clara i ho pots veure en els resultats de les autonòmiques que tot i que en algunes que ja sabem guanyen els espanyols del PSC a les altres estan els nacionalistes, que ni molt menys són independentistes, bé potser el "pinyol de convergència sí", però tot això ho podem deduir per una de dos : la crisi; o el sentiment de la impossible convivència en l'estat de les autonomies . Per tant, no hi ha cap candidatura independentista que hagi agrupat el vot independentista. Per tant, sí que pots fer un referèndum, només faltaria, eii! i afronta'l amb valentia i tot el que tu vulguis, però crec que no es guanyaria. Has de tenir en compte el context d'Escòcia també, creus que si aquests en el cas que no guanyin el referèndum no els hi donaran un altre opció? En dos anys ja hi tornarien a ser, seguríssim!! No és el nostres cas... per això crec que hem d'anar "xino xano" no amb el "això no toca" però s'ha de fer feina i estar segurs de fer-los per guanyar-lo i sobretot tenir en el punt de mira l'opinió internacional. Quan això? Potser t'estaras preguntant, paciència López Tena Junior, que crec que l'Estat Espanyol està fent més feina perquè siguem independents que ningú més! és broma, però és que la situació és tant deplorable que ni les sesves excusses tenen un mínim de credibilitat. El que et deia, quan el Barça ho perdi tot, el català ben emprenyat dirà prou! Fora sarcasmes, crec que Catalunya necessita un líder o si més no una proposta que digui les veritats amb personalitats com "Miki-moto" en Basté o fins i tot el Basses que el van fotre fora de Catalunya Ràdio per ser part de la crosta! Company, treballem junts i arribarem, ja ho veuràs. A més, tu ets un amant de la feina ben feta. Plantejem-nos com objectiu de la nostra carrera la independència del nostre poble i ,si ja la tenim, doncs la seva plena construcció.
ResponEliminaNo cometeu l'error de extrapolar resultats electorals. Una cosa son les eleccions autonòmiques i una de ben diferent els possibles resultats d'un referèndum vinculant.
ResponEliminaEls motius que fan votar un o altre partit son gairebé inescrutables: vot de càstig a un partit determinat, preferència per un líder en concret, decepció per accions del govern anterior, desgast del partit/líder que opta a la reelecció, etc. Fins i tot, moltes vegades es vota en negatiu.
És per això que si es vol saber la opinió de la població sobre un tema en concret es fan estudis específics. Fins fa poc, per saber el recolzament que tindria la independència de Catalunya s'usava l'extrapolació de resultats electorals, però fa uns anys, en diferents mitjans de comunicació i al CEO s'ha preguntat als catalans directament: votaries sí o no en un referèndum d'autodeterminació?
Tots els resultats son similars:
- Aproximadament un 45% de la població votaria Sí
- Un 24% votaria no
- La resta s'abstindria
Això vol dir que el suport a la independència dobla al de la dependència. Per tant, el referèndum es guanyaria per pallissa si es fes demà mateix.
Això que acabo d'exposar no és una opinió: son fets estudiats estadísticament.
Ara, crec que aquestes dades no es divulguen massa per no excitar (més) els catalans. Convé mantenir el souffle independentista baixet i a foc lent, no fos que prenguessin mal. És molt millor pel statu quo autonomista que els catalanets creguem que el referèndum es perdria i que som una minoria dins de Catalunya.
Això es deu a que tota l'elit autonomista catalana te molta por.
Si voleu saber qui son, vegeu aquesta foto:
http://img155.imageshack.us/img155/4503/sandruscu.jpg
Com anava dient, tenen por a dues coses:
a) Tot procés independentista comporta canvis profunds. Canvis socials, polítics i d'elits. Aquesta xusma te por de perdre la posició de la que gaudeixen ara. Si han de sacrificar tot un poble pel seu benestar, ho faran.
b) No se quina composició social te la població escocesa, però Catalunya és un país colonitzat. Això vol dir que hi ha molts espanyols vivint entre nosaltres. Si bé és cert que n'hem atret molts cap a la nostra causa i que ma majoria dels que no hem atret es mantindran educadament al marge, pot haver-hi una minoria d'espanyolistes d'ala dura que causin problemes. Aquests renegats trobaran molt suport des de Madrid.
La nostra classe política i empresarial te por de la reacció d'aquesta gent. Que coi, fins i tot molts d'ells son d'aquesta gent. El Grupo Balaña, per exemple, finança Ciudadanos.
Per tant, nosaltres més que els escocesos, som apunt per la lluita. Seria una vergonya que ells obtinguessin la independència i nosaltres ens quedéssim aquí, pidolant engrunetes som sempre.
Visca Catalunya lliure.