La vergonya de la política catalana

«Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi» 
Il Gattopardo (1958)

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

La primera accepció del mot vergonya al DIEC2 la defineix així: f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una definició dura per l'ús més aviat banal que li donem qüotidianament però que s'ajusta perfectament al tema del qual vull parlar. Ho vull dir ben alt i clar: és una vergonya que no tinguem un sistema electoral català. (I probablement abans de vergonya hi afegiria un adjectiu que m'estalvio.)

Doncs sí, mal que ens pesi, no tot és culpa d'Espanya. En alguns aspectes els polítics i els partits catalans són tan deixats com els espanyols quan, per posar un exemple, han de tirar endavant el corredor mediterrani (gràcies, Europa!). S'ha explicat per activa i per passiva: som l'única Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol que en 34 anys d'autonomia no ha estat capaç de posar-se d'acord per fer una llei electoral pròpia. De fet, actualment l'Estatut del 2006 regula aquesta qüestió amb la disposició transitòria segona, que manté en vigència la disposició transitòria quarta de l'Estatut de 1979. Es-per-pèn-tic! Però bé, els catalans som els del qui dia passa any empeny!

Ara, però, tot està a punt de canviar. El procés ens salvarà! Diuen que aquesta vegada és la bona, que hi ha una ponència al Parlament que ja ho té tot ben encaminat. I ara sí que sí, un doble sí. Però per fer el que estan a punt de fer jo crec que més val que no s'hi posin. Segurament, si s'aprova, sortiran els principals partits i diran que és un èxit. "Per fi! Ens ha costat però ja tenim llei electoral", diran. I un rave. Si tot va com sembla l'únic que deixarà de ser vigent és la disposició transitòria de la transitòria perquè del que és el contingut no canviarà gaire res. 

L'única pressa que hi ha per aprovar-la és per poder tenir una Junta Electoral pròpia que, arribat el moment, supervisi la consulta o les eleccions avançades del 9 de novembre. Ep, que està molt bé!, però, ja que ens hi posem per què no anar més enllà? De moment els únics avanços respecte a la situació actual són el de la Junta, el fet que la llei promouria majors nivells de participació i posaria les bases per adaptar l'acte electoral a les noves tecnologies. Totalment d'acord, però què hi ha del nucli dur de la qüestió?

Un sistema electoral és el mecanisme emprat per convertir vots en escons, és a dir, les instruccions que ens indiquen com cal llegir els resultats electorals bruts (vots a partits) per determinar la configuració de les institucions directament electes. En aquest àmbit no hi ha modificacions a la vista. Malgrat les creixents demandes d'una major representació personal al Parlament (¿qui és el nostre diputat?) no sembla que es vulgui fer cap reforma en aquest sentit. 

Sembla una burla que l'únic canvi "rellevant" sigui el fet que la província de Barcelona guanyi 2 escons més per contrarestar l'augment demogràfic dels darrers anys i reduir el malapportionment ―la desviació entre el % d'escons i el d'electors de cada circumscripció. De fet, el veritable problema de l'actual sistema no és la diferència entre el nombre de vots per escó, que hi és, sinó el fet que obtenir el primer diputat és molt més costós fora de Barcelona (vegeu aquí). Té lògica perquè a Lleida, Tarragona i Girona 1 diputat equival al 5,5-6,6% del total de diputats, mentre que a Barcelona amb el 3% legal ja se n'obtenen quasi 3. Però això no és important, igual que no se'ns vol explicar quines seran les instruccions per llegir els resultats de la hipotètica consulta del 9-N. La nostra llei electoral, diran tot ufanosos, mentre pensen que han de fer veure que ho canvien perquè tot pugui seguir igual.

Volem exercir el dret a decidir, sí. Volem poder votar sí a la independència. (El doble sí, ja ho tornem a ser.) Però sobretot, no volem votar de qualsevol manera. Volem un debat digne, públic i obert a la ciutadania sobre com s'han d'articular les nostres relacions amb els nostres representants ―i el vot és la principal manera que tenim de relacionar-nos-hi! Volem un sistema proporcional però també volem tenir una figura que ens pugui rendir comptes. Volem una configuració pròpia de l'espai polític català per tal que ens puguem sentir orgullosos de l'entitat política de Catalunya. Volem, al capdavall, que es prenguin seriosament els sistemes electorals. 

Volem deixar de passar vergonya.