diumenge, 13 d’abril del 2014

Un diputat, quants ciutadans?

Una de les qüestions essencials en tot sistema electoral és el nombre de diputats que s'elegeixen. En primer lloc, perquè el nombre total de diputats del Parlament determina quin és el nombre mínim de representants per tenir majoria, ja sigui en solitari o per formar el que la literatura en diu minimal winning coalitions ―coalicions en què si falla un partites perd la majoria, ergo, l'estabilitat parlamentària. Una segona raó és que el nombre de diputats en cada circumscripció pot augmentar o reduir la proporcionalitat (sempre que el sistema de repartiment d'escons també ho sigui). El fet que moltes de les províncies elegeixin 5 o menys diputats al Congrés espanyol, per exemple, és la veritable causa del bipartidisme i la desproporcionalitat a Espanya. Però avui no ens centrarem en les diferències entre districtes, sinó en la ràtio entre el nombre de diputats i el de ciutadans a nivell general.
Estat
Electors/dip.
Índia
1.954.258
Estats Units
673.627
Japó
265.277
Mèxic
209.919
Espanya
155.524
Alemanya
136.691
Austràlia
132.754
Canada
105.545
França
104.721
Itàlia
92.155
Regne Unit
91.458
Bèlgica
68.989
Àustria
44.671

Una de les receptes més repetides per lluitar contra la desafecció politica és la reducció de la distància entre ciutadans i polítics. És cert que el sistema d'elecció hi influeix: els diputats que s'elegeixen nominalment ―amb un vot explícit vers aquell candidat― és lògic que busquin apropar-se als electors, però un altre element important d'aquesta distància és el nombre d'electors per diputat. el sentit comú fa pensar que com més ciutadans per diputat, més difícil serà que el diputat pugui tenir-hi una "relació directa i constant". El darrer llibre del recentment desaparegut Robert A. Dahl, On Political Equality, descrivia quina era la ràtio d'electors per representant polític arreu del món (vegeu el quadre de l'esquerra). Com és pot veure, l'Índia, la democràcia més poblada del món, encapçala el rànquing amb quasi 2 milions d'electors per cada diputat. En segon lloc trobem els EUA que, tot i tenir un sistema first-past-the-post (caracteritzat per un nombre similar d'electors per districte), té una important variació entre Estats.  Com es pot veure en la gràfica següent, mentre la ràtio en alguns Estats s'acosta al milió d'electors per diputat en d'altres se situa "només" al voltant del mig milió. 

Espanya és la democràcia europea que encapçala el rànquing, i només Alemanya, amb una població que duplica l'espanyola està en una situació propera. Aquesta situació podria modificar-se si, com la Constitució de 1978 permet, el Congrés dels diputats acollís fins als 400 diputats que es fixa com a límit. Però, si ens fixem en el nivell autonòmic, ¿hi ha diferències en aquesta ràtio? Cada Comunitat Autònoma pot fixar en el seu Estatut o llei electoral el nombre de diputats que ha de tenir el seu Parlament autonòmic. Per tant, és d'esperar que la ràtio variï. Fins a quin punt?

A partir del nombre de diputats en cada Parlament autonòmic i el nombre de ciutadans residents a la CA (dades de l'INE), n'obtenim el gràfic següent. Cada punt representa el nombre de ciutadans per diputat després de cada comici electoral des de l'estabiliment de l'autonomia. Tot i que, com és lògic en un nivell més proper al ciutadà, la ràtio és més baixa que la del Congrés podem observar diferències. Hi ha un gran grup de CCAA que es troben entre els 10.000-30.000 ciutadans i un segon amb les CCAA amb una ràtio per sobre els 40.000. Destaca el cas d'Andalusia, que presenta els valors més elevats i que s'han anat agreujant amb els anys, possiblement influït per l'arribada d'immigrants i l'estabilitat en el nombre de diputats. Aquesta tendència a l'alça també l'observem en altres comunitats perifèriques. Podem veure com les diferències entre CCAA són força pronunciades ja que Andalusia arriba a quadruplicar la ràtio d'algunes CCAA. 
D'aquest gràfic en podem afirmar que la "proximitat" entre diputats autonòmics i ciutadans divergeix molt entre la ciutadania en funció de la CA on visquin. Si això té efectes reals sobre les percepcions de la democràcia serà un tema que haurem d'abordar en un proper article.


* Article fet per al blog "El brou de la ciutadella"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada