Pla I

Nou capítol del culebrot de la Hisenda pròpia per via unilateral. Com ens agrada crear tendències i inventar solucions inversemblants per maquillar el que ja no arregla ningú.

Avui el diari Ara publicava que el govern estudia la manera d'aconseguir la Hisenda pròpia per a Catalunya en cas que fracassi —que fracassarà— la proposta de pacte fiscal. Segons el rotatiu, una possibilitat seria que l'Agència Tributària Catalana assumís la recaptació dels impostos locals, cedits per les diputacions i, posteriorment, demanar siusplau als contribuents que ingressin els seus impostos a la Hisenda catalana. 

D'acord, molt bé, imaginem que això passa i que els catalans en massa fem confiança al nostre govern i fem els tràmits corresponents. Problemes: 1) Manca personal per fer-se càrrec de tot el que això suposa, 2) els censos detallats sobre qui ha de pagar què són en mans de l'Estat, 3) no tothom pagaria els impostos a l'Agència catalana, hi hauria qui per desinterès, desinformació, indiferència o ideologia —absolutament respectable!— faria tractes amb l'Agència espanyola, i 4) Espanya ens tallaria l'aixeta de les transferències, que ens abocarien a l'asfíxia econòmica, als impagaments i a la desconfiança dels mercats. 

Pregunta: aquest és el pla B que té preparat el govern per quan Espanya digui que no al pacte fiscal?

A més, anem a una base més profunda: què vol dir crear una Hisenda pròpia de manera unilateral? Aclarim-nos. Podem arribar a comprendre —a alguns ens costa molt, però deixem-ho...— que alguns busquin l'enèsim pacte amb Espanya, és un ideal polític perfectament legítim, però el que no es pot fer és enganyar al poble. Diguem-ho clar, davant la negativa espanyola a la proposta catalana, què farem? Perquè el que no es pot fer és anunciar un acte de sobirania econòmica renunciant a la sobirania política, de la qual emana la legitimitat de qualsevol govern per fixar, recaptar i executar els seus impostos. 

Hisenda pròpia no vol dir res. Hisenda pròpia vol dir fer el ridícul i perdre el temps. O és que potser quan anem pel món explicant-ho ens aplaudiran? No. Posaran cara estranya i diran: «això què és? que encara formeu part d'Espanya, no?» I no ens quedarà més remei que abaixar el cap i canviar de tema. Hisenda pròpia vol dir malgastar recursos per preparar una eina que naixerà morta perquè no serà útil si no hi ha la valentia de fer un pas endavant políticament. Hisenda pròpia és fer-te el gallet davant un contrincant que sap que mai podràs fer-ho, que és només un gest per guardar les aparences.

Aparquem el pla B. Posem en marxa el Pla I, el Pla Independència. Treballem per posar en marxa i bastir l'Estat Català —que no pateixin que tindrà Hisenda pròpia, com tots els Estats del món—, fem sentir arreu del món les nostres ànsies de llibertat. Proposem un horitzó seriós per al nostre poble. Treballem per fer de Catalunya un nou estat d'Europa.