In memoriam, Sepharad

Comença a ser moment d'anar escalfant motors de cara a la Diada de l'11 de setembre. Espero que la marxa per la independència de la tarda sigui massiva perquè poguem mostrar al món que volem la independència, i res més.

L'anunci de l'ANC, utilitzant uns magnífics (encara que antiquats) versos d'Espriu, m'ha recordat uns breus versos que vaig escriure (sense grans pretensions) tot revisant una mica l'univers descrit per l'arenyenc a La pell de brau. M'ha semblat convenient fer-los públics en uns temps tan assenyalats. Diu així.

Hem estimat la terra

i el nostre somni de la nova casa

alçada en el solar de la llibertat

S. Espriu

In memoriam , Sepharad

Deixa'ns marxar, vella Sepharad,

allà on puguem sentir-nos fills

de la nostra pròpia terra;

allà on no haguem de patir

per banderes ni nacions.

Perquè jo no sóc fill teu,

maleïda i vilipendiada

Sepharad.

¿Que no ho saps?

Ja ningú t'estima!

Llargues serres, vells turons,

grans altiplans:

històriques presons!

Tinc un somni: deixar

de ser mesell de la meseta.

Oblidar tota aquella gent,

de mires estretes, que dels

mots nostres en feia vent

per enfonsar ponts i estripar

velles ensenyes de brau.

Vull ser, i vull saber

com puc ser jo tot sol.

Dissortadament, fins que tu

no jaguis, inerta i gelada, damunt

aquesta pell de brau ensangonada

cap fill teu no serà feliç.

Després de tantes baralles,

i batalles ―perdudes totes—,

ja és hora de sepultar-te,

agònica Sepharad.

Bona Diada!!!