«Only when identity is coupled with interest does a
popular desire for independence come about. If a
people can be better off economically, culturally,
and politically as the core of an autonomous poli-
tical jurisdiction, then secession emerges.»
J. Sorens, Secessionism
En primer lloc, crec que és de justícia que ens donem les gràcies els uns als altres per haver estat capaços de formar part d'un petit gest
—però no per això menys important— de i per a la sobirania. L'actitud de tothom va ser exemplar i vam ser capaços de despertar un corrent de simpatia arreu del món. Aquests dies fa goig passejar-se per Barcelona i observar la gran quantitat de senyeres i estelades que romanen als balcons.
Després del poble va venir el torn dels polítics. El MH Artur Mas va exercir el seu paper institucional amb més valentia del que molts crèiem; la manifestació li ha trastocat el calendari polític per a la legislatura i estic ben segur que el seu equip treballa amb més celeritat en el pla B i, fins i tot, en el Pla I. Tot i això, i per més que hagi tingut la valentia de dir el mateix aquí que a Madrid, segueix putaramonejant una mica. Ja se sap, la gent no canvia d'un dia per l'altre. Segueix encaparrat en la seva dèria pel pacte fiscal, per més que el poble ja li hagi dit que aquesta és una assignatura optativa, innecessària per aprovar el curs polític.
Tercer, la reacció prèvia d'Europa va ser totalment influenciada per Madrit («no ciutat sinó concepte», com diria Iu Forn) amb l'advertència de quedar fora de la Unió Europea. L'endemà, van rectificar. El més positiu de tot això és que a Espanya es contempla la possibilitat de la independència com una qüestió factible, el més negatiu és que això no serveixi per iniciar una discussió amb posicionaments argumentats. Seguim com estàvem, arguments contra repressió i discursos de la por. Espanya segueix igual.
En quart lloc, sembla que el panorama a Europa s'anirà clarificant en els propers temps. La UE veu com el moment de les secessions de territoris d'Estats membres com un fet inevitable i prepara la resposta política —perquè els tractats no ho preveuen— per solucionar-ho. Des del meu punt de vista, si els processos es duen a terme de manera democràtica, pacífica i cívica, la UE no tindrà més remei que acceptar una ampliació automàtica del nombre d'Estats. Ho crec així en tant en quant la Convenció de Viena considera que els dos Estats resultants d'un procés de secessió conserven la implicació en els tractats internacionals subscrits per l'Estat matriu o primari. L'ampliació hauria de ser automàtica i el que s'hauria de negociar bilateralment amb la UE —a ser possible amb anterioritat a la proclamació de la secessió— seria la forma i les quotes de poder dels dos nous Estats resultants; també Espanya, ja que l'Estat espanyol membre de la UE no seria el mateix que ha subscrit els anteriors tractats europeus.
Ja per acabar, cada cop es fa més patent que la independència de Catalunya és una mostra del fracàs polític espanyol de la transició. El café para todos va aigualir l'objectiu real de les autonomies: dotar d'autogovern els qui realment el volien per aplacar les seves possibles ànsies secessionistes. El fi de la descentralització, sumat a la manca de mecanismes legals per exercir la secessió (paradoxalment aquests mecanismes redueixen les possibilitats de secessió!) han generat l'efecte contrari del que es pretenia i ha provocat a mitjà termini un increment dels secessionistes condicionals —persones que davant la disjuntiva de statu quo vs secessió prefereixen aquesta darrera quan l'statu quo no és previsible que canviï. En definitiva, les persones que fan que la secessió esdevingui una qüestió política central o no del debat públic. Tot això és el que indica Jason Sorens en el seu magnífic llibre Secessionism.
Catalunya ha arribat a aquell punt en què la suma de la identitat i de l'interès públic col·lectiu convergeix en direcció a una única estratègia factible, la secessió. El poble ha parlat al carrer, ara cal que s'expressi a les urnes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada