Cap a un nou federalisme

Podríem parlar del federalisme com l’evolució democràtica del feudalisme. Derivats ambdós de la mateixa arrel llatina, foedus ―pacte―, l’un representa el passat d’Europa i l’altre n’ha de representar el futur. Parafrasejant el bisbe Torras i Bages, Europa serà federal o no serà!

L’ascens dels nous processos secessionistes en el si de la Unió Europea hauria d’accelerar la conversió d’aquest ens en un major paraigües comú dels pobles i nacions europeus que en vulguin formar part. La reordenació del mapa polític hauria de desembocar en una sèrie de pactes multilaterals entre iguals que reformulin una anquilosada concepció d’Europa. Caldrà establir un nou i clar sistema de pesos i contrapesos ―polítics, econòmics, judicials...― i sistemes democràtics de conformació de les institucions. Europa hauria de ser capaç d’assumir el poder polític i econòmic cedit pels Estats, mantenint una àmplia autonomia en la resta d’aspectes que els Estats membres decideixin. Únicament la claredat competencial i l’autonomia pressupostària de cada nivell administratiu pot fer gran aquest projecte. Però això només pot sorgir del comú acord de la ciutadania europea, el nou foedus on assentarem les bases del nostre futur no pot ser mai coaccionat.

Aquest és el projecte de futur, el full de ruta que hauria de propugnar ―al meu entendre, i a grans trets― el catalanisme independentista que lluita per esdevenir nou Estat dins de la UE. L’únic federalisme veritablement útil, possible i acceptable per als catalans és aquell que emana del dret inalienable de la ciutadania a decidir el seu futur. Cap proposta federalitzant provinent d’Espanya serà acceptable perquè sorgirà d’una voluntat d’imposar una federació a Catalunya, mai no serà una federació per a Catalunya. S’han acabat els enganys. Espanya ―com és coneguda fins avui― no serà! Catalunya serà federal, sí, però només en una federació de voluntats democràtiques.

El discurs de la por, ja no fa tanta por. És una mica com el conte d’en Pere i el llop. Els beneficis nets de la independència ―ja siguin raons polítiques, culturals o econòmiques― en el millor escenari projectat possible són coneguts i a bastament assumits i compartits. Ara cal bastir i reforçar l’engranatge d’aquest procés, desmentir les calúmnies amb raons i treballar per descartar progressivament tots els escenaris de futur que poden ser percebuts com a negatius per una part de la població. Les incerteses han de deixar de ser excusa per als posicionaments negatius. Això requereix un full de ruta ben traçat i clar, trampejant les passes en fals i assumint amb rigor els esforços necessaris per arribar a la meta.

El federalisme europeu que desitgem requereix que acomplim serenament i voluntariosament aquesta primera tasca. Els catalans som pactistes per naturalesa política i la nostra Ítaca va més enllà del que molts pensen. Ser capaços de caminar tot sols és només la primera passa per poder allargar la mà a la resta de membres del gran pacte europeu. Federals? Així sí.