Parlarem al camp

3 de 4

Tres duels ―i a sobre tan rellevants!― en tan pocs dies ens han fet embogir una mica a tots. Quin meravellós espectacle que dóna el futbol, perquè, com diu el tòpic, el futbol és com la vida. Diria més, l'esport recull en un temps limitat les pressions i les decisions que després hem d'acabar prenent a la vida; és el petit teatre de la vida. I, al final, acaba guanyant qui més treballa, qui més s'ho mereix. Hi ha una certa justícia poètica en l'esport, suposo que això ens meravella una mica a tots. (Alguns, fins i tot, s'ho acaben prenent tot una mica massa a pit.)

Barça

Em sento orgullós de formar part de la immensa munió de seguidors blaugrana que cada dia hem sortit de casa amb el cap ben alt, orgullosos del nostre equip, perdi, guanyi o empati. Ser del Barça és admirar un equip que no es rendeix mai, que té un estil de joc propi, que surt a guanyar, que juga bé i fa meravellar la gernació de seguidors que els segueixen per la televisió, per la ràdio o, els més afortunats, en directe des del camp. Admirem a en Pep Guardiola (quina roda de premsa més magistral!!), perquè el que ha fet és, fins un cert punt, fàcil amb la gran qualitat de la plantilla que tenia; ara bé, no oblidem que, en l'esport, no només cal ser bo, cal demostrar-ho en el dia a dia. En Josep Guardiola ha sabut transmetre la cultura de l'esforç, la humilitat, la companyonia, l'orgull de lluir una samarreta blaugrana a unes estrelles que podrien haver pensat que no els calia. Sóc del Barça, ara més que mai.

Madrid

El Madrid és un dels grans, i ho ha estat durant molts anys. Així ho testimonien els centenars de títols que llueixen a les seves vitrines (i no penso parlar de les circumstàncies en què els van guanyar, perquè és simplificar massa el tema). I la seva ―milionària― plantilla actual està plena de grandíssims futbolistes. Tenen un entrenador que ha demostrat que, quan vol, és capaç de fer bons plantejaments tàctics. Per això crec que és un insult a l'espectacle la manera com han jugat aquests últims enfrontaments. Són capaços de jugar millor del que han demostrat fins ara, exceptuant potser la 1a part de la final de Copa. Jugar a tallar el joc del rival és fins a cert punt acceptable (encara que no ho considero adequat); ara bé, el que és inacceptable és la duresa i la ràbia amb què es produeixen les accions per tallar el joc. I alguns encara es pregunten el perquè de les coses. En el teatre del futbol, alguns no saben acceptar el paper de secundaris i s'emborratxen de faltes i entrades criminals que els acaben destruint; d'altres, s'hi senten a la seva salsa... teatro del bueno. Diuen que el Madrid havia tingut una cosa que en diuen señorío, més els valdria recuperar-ho si volen deixar de fer el ridícul.

D'altres fets

No m'agrada barrejar política i futbol, però us voldria recomanar que llegíssiu aquest article de la CNN, en què fan un paral·lelisme entre les relacions Madrid-Barça i les relacions Espanya-Catalunya. El futbol esdevé una bona eina per explicar Catalunya al món, i si és el Barça qui representa Catalunya, jo ja estic tranquil.

Visca el Barça i visca el futbol!