LOAPA econòmica

La Unió Europea pateix per Espanya. De moment, la UE ja porta dos Estats intervinguts: Grècia i Irlanda, i un altre al qual li han hagut de comprar bona part del deute públic que ha emès: Portugal. Des de Brussel·les pateixen per l'economia espanyola, veuen que ho intenten arreglar però no se'n surten, i es comencen a preocupar, lògicament. Intervenir Espanya seria la pitjor notícia per a una Unió Europea que comença a deixar enrere una crisi que en alguns Estats sembla que trigarà a desaparèixer. L'economia espanyola té un pes sobre el totoal força més considerable que la dels altres països intervinguts, i el fet d'intervenir-la comportaria una crisi de confiança dels inversors cap a l'economia espanyola, que s'estendria a la resta d'economies europees i, sobretot, cap a l'euro.

El govern espanyol del PSOE, un cop s'ha vist que ha abandonat  ―o, si més no, oblidat― la seva faceta de socialista i d'obrer, ara vol afanyar-se a remarcar la e del seu acrònim: e de español. La Comissió Europea considera que no n'hi ha prou amb les retallades en despesa social, i que l'economia espanyola s'ha d'estrènyer encara més el cinturó. I mentre en Zapatero hi donava voltes, el seu predecessor, el senyor Aznar, va reprendre amb més vehemència que mai el seu discurs centralista (passant de l'Una, Grande y Libre al España es una y no diecisiete). El discurs va arribar a la Moncloa, i com que el president no volia passar per menys espanyolista que l'expresident, va començar a afirmar que l'Estat autonòmic havia arribat al seu màxim i, a partir d'aquí, iniciaria una involució, per recuperar les excessives competències que s'havien escapat de la capital, és a dir: ¡hasta aquí hemos llegado!

Com que el context econòmic no és precisament favorable, han començat a acusar les autonomies de ser culpables del dèficit excessiu de l'Estat. Especialment se n'han assenyalat dues: Catalunya i el País Valencià. L'emissió de deute públic per part de les Generalitats les ha posat en el punt de mira. L'acusació era la més fàcil: una per ser excessivament demòcrata, pesada en la demanda de més autogovern i, no ho oblidem, perquè acusar Catalunya fa guanyar punts i vots (que és el que importa) a la meseta; l'altra perquè és la Comunitat Autònoma emblema del PP ―juntament amb Madrid. Curiosament, dues de les comunitats més solidàries amb la resta (¿cal recordar els 22.000 milions d'euros de dèficit fiscal anuals?) i catalanoparlants (ai, no, oblidava que català i valencià ja no són el mateix...). Doncs bé, ara resulta que el Gobierno de España assegura que intervindrà l'economia de les Comunitats Autònomes si aquestes no poden afrontar la despesa. A més, volen tornar a instituir uns màxims de despesa per a les administracions autonòmiques. Tot això mereix un seguit de consideracions:

1. L'endeutament total de les Comunitats Autònomes suposa 1/4 part de l'endeutament públic espanyol, pràcticament les 3/4 parts restants són del govern central. Potser seria més important reduir primer el dèficit estructural de l'administració central: les dades indiquen que allà és on hi ha la via d'aigua més gran.

2. Reduir les autonomies, limitar-ne la despesa i intervenir-les suposaria un greu error. En primer lloc perquè són les qui s'encarreguen, en molts casos, de subministrar els serveis bàsics; obligant-les a reduir la despesa augmentaria encara més la inestabilitat social. En segon lloc, perquè homogeneïtzant els serveis es desatendrien demandes locals que podrien desestabilitzar encara més el mercat, ja de per si prou malmès.

No ens deixem enganyar. Rere l'amenaça econòmica, les elits espanyoles estan aprofitant per fer recular un Estat massa descentralitzat que no els interessa. Curiosament, en aquest aspecte PSOE i PP coincideixen ―sembla que només coincideixen en el que respecta a les autonomies: País Basc, Estatut, centralització...― encara que es després es discuteixin per  nimietats. Curiosament, tot això ha començat a posar-se damunt la taula després de la famosa reunió dels empresaris amb Zapatero (27/XI/2010), en què li van entregar la «Declaración Transforma España». Allà els empresaris demanaven exactament el que pretenen tant els senyors Aznar i Zapatero, buidar les autonomies de contingut i fer que tot el poder real resideixi a Madrid. És increïble, ¿37 empresaris i un conjunt d'empreses poden regular com ha de ser la distribució territorial del poder? Una vegada més, tenim una mostra de com el poder polític s'ha deixat manipular i ha caigut en el xantatge del poder econòmic.

Així ho volen. La involució ha començat, van començar a fer-la per vies judicials, afectant l'autogovern i la llengua; ara passem a una segona fase, la involució econòmica en què ens trepitjaran més les competències que ens són pròpies i quan ens vulguem queixar ens ensenyaran la clau de la caixa, que la tenen ells. No saben utilitzar els diners, però com que saben que tenen 22.000 milions d'euros que no cal que tornin a Catalunya, poden malgastar-los com volen i, després, encara tenen la indecència d'escanyar-nos encara més, amb la prepotència de qui se sap amb poder. ¿Aquests ens han de concedir el concert?

Hem arribat a un punt de no retorn, i encara diran que és culpa nostra...