Redreçant el camí

ETA ha anunciat un alto al foc "permanent, general i verificable internacionalment". ¿Això què vol dir? Vol dir que ETA ha passat d'una semitreva en què només va renunciar a les activitats armades ofensives (llegiu: no als atemptats, però sí a l'impost revolucionari i a l'extorsió dels empresaris, és a dir, al terrorisme econòmic) per posar-se en stand by. Cal celebrar-ho. Qualsevol demòcrata se n'hauria d'alegrar i considerar-ho un gran pas endavant en la llarga senda d'esbarzers que acabarà portant a la desaparició total de la violència abertzale.

¿Per què es dóna ara? Evidentment per molts factors diversos i complexos, però sobretot crec que els més rellevants són tres. Primer, l'assetjament a què està sotmesa la banda i la debilitat de l'organització. (Hem de tenir present que en els darrers temps s'han produït un gran nombre de detencions i, endemés, de pesos pesants de l'organigrama.) Segon, la pressió de l'esquerra abertzale per tal que ETA deixi les armes perquè veuen que, si no ho fa, perdran la oportunitat de concórrer a les eleccions i fer pressió per al canvi des de dins. L'esquerra abertzale necessita poder concórrer per demostrar que els independentistes no són tots terroristes, que hi ha qui busca la via pacífica i democràtica. Tercer, un canvi de plantejament; la violència etarra no ha suposat ―en els últims temps― un benefici per a la causa independentista basca, ans al contrari: actualment són l'excepció en els processos secessionistes dins un marc europeu. Cada vegada més, s'adonen que els partidaris de la independència augmenten quan s'explica raonadament i a partir d'un debat entre totes les capes de la societat; la violència impedeix l'adhesió i la implicació total a la causa independentista de moltíssimes persones, que recolzen la idea però no poden recolzar els mètodes. Euskal-Herria no serà mai independent mentre arrossegui el llast d'ETA.

Els exemples català, flamenc i escocès són una bona mostra de processos pacífics de conscienciació de la ciutadania sobre els beneficis de la independència de les nacions oprimides, i la societat basca se n'ha adonat. Els independentistes bascos han vist que les consultes que s'han fet a Catalunya han ajudat moltíssim més a la causa independentista catalana del que ho hagin pogut fer tots els atemptats d'ETA. L'independentisme català ha crescut més quan s'ha sabut explicar un veritable projecte de país, de manera seriosa i democràtica. La democràcia i l'expressió popular és el camí a seguir, igual que a Escòcia han plantejat la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació, o que el partit vencedor de les eleccions belgues fos un partit independentista flamenc. La societat basca n'està farta de violència i assassinats, i així ho va fer saber en la darrera manifestació massiva a favor del retorn dels presos, per avançar cal deixar de matar i asseure's en una taula per parlar, allà trobaran el camí a emprendre els propers anys.

Per mitjà de la força potser venceran alguna batalla puntual, però només es pot convèncer per mitjà de la raó, de la persistència i del respecte al joc democràtic; sembla que, mica en mica, ETA ho ha anat entenent. Esperem que continuï així.