País i llengua

Ara feia uns quants dies que no escrivia res per al bloc, he estat una mica enfeinat. I, per sort, en aquests dies Mubàrak ha caigut i els egipcis han començat una transició, sembla ser que cap a millor. Des de diversos sectors de Catalunya, corre un comentari a sotaveu que diu:  «Hauríem de convertir la Plaça Catalunya en la nostra plaça Tahrir.» I jo penso, ¿què hauria passat si tots els qui vam anar a la manifestació més multitudinària de la nostra història, la del 10J, ens haguessim negat a tornar a casa fins assolir la plena llibertat? Ara bé, al seny català no li agraden aquestes aventures i s'estima més assolir els seus objectius per vies menys impulsives.

¡Però és que no paren! L'última, i per desgràcia sembla que la de sempre, la persecució lingüísitica i cultural perpetrada pel senyor Camps al País Valencià. En primer lloc vaig pensar a posar-me en negre el bloc, com s'ha fet a Vilaweb i d'altres pàgines, però he pensat que seria més útil expressar la meva indignació per escrit. Totes dues accions són igualment vàlides, la primera per impactant, la segona perquè ens dota de més raons, ens reforça moralment.

Alguna cosa passa al País Valencià, perquè no és normal aquesta fixació per tractar de diferenciar-se de Catalunya. Que si el valencià i el català són llengües diferents, que si els Països Catalans no existeixen, la por a permetre la visió de la televisió catalana a València. Ja n'hi ha prou.

Alguns parlen de «genocidi lingüístic», jo no sé si es pot arribar a aquest extrem. El que sí que és cert és que el català (o valencià , pel nom no ens barallarem pas ―sempre que acceptem que és el mateix―) no rep el tracte que es mereixeria  essent la llengua pròpia d'aquella terra, on fins fa uns anys era la llengua predominant. El problema és que si des de les institucions valencianes no es promouen uns mitjans perquè la cultura i la llengua pròpies del País Valencià puguin satisfer les necessitats dels ciutadans, la gent va a buscar el que vol a fora. I aquest fora, mal que els pesi, és el Principat.

Igual que tants i tants immigrants arribats en els darrers temps a casa nostra, els valencians se sentiran estrangers a la seva terra; comminats a recórrer al satèl·lit o a Internet per poder seguir una televisió de qualitat en la seva llengua. TV3 esdevindrà per als valencians, el que és Al-Jazzera per als immigrants àrabs. ¿I d'això en diuen Estat democràtic de Dret? Atacant TV3, el govern valencià, l'únic que aconsegueix és posar-se a tot la Nació catalana en contra. És restringir drets i llibertats bàsiques. Després els separatistes som nosaltres, quan ells són els primers a separar Catalunya de la resta i assenyalar-la com a causant de tots els mals.

Doncs que sapiguen que dificultar l'accés a la llibertat d'informació és més propi d'un Estat d'aquests que comencen a caure com mosques al nord d'Àfrica. Que s'ho facin mirar...