Participació política

L'altre dia ho discutia amb uns companys d'equip. Parlàvem de política, i de tots aquells defectes del sistema de partits, dels partits en si, del funcionament del sistema, de tot i de res, com ha de ser en una bona conversa informal! Però aquestes reflexions en veu alta em van servir per fer-me pensar en el tema.
Les societats occidentals vivim en un marc d'Estats de Dret, en què el sistema es basa en la democràcia i en el liberalisme. És a dir: llibertats, drets, deures i participació. I la política és l'eina que utilitzem per modificar (tant per augmentar com per  disminuir) les llibertats, els drets i els deures dels ciutadans, i exercir i/o fomentar la participació. La majoria dels elements fonamentals d'aquests aspectes es troben recollits en les nostres Constitucions, però hi ha un cert marge de maniobra a partir d'aquesta base. (Tot i que en algun Estat ―llegeixi's l'espanyol— es pretengui brandar la Carta Magna com un límit, un màxim a la voluntat popular.)

D'uns anys ençà, la política institucional provoca apatia en la ciutadania. No, en canvi, l'interès en la política, que continua situant-se per sobre de la participació. Així doncs, tenim un problema, i dels grossos. Un problema estructural, que no és culpa dels qui manen ara, ni dels d'abans ni dels d'encara més abans: és un problema de tots ells i de nosaltres. I el problema és que s'ha transmès la imatge que la política és cosa d'uns quants que es barallen entre si per poder tenir més poder. I no, la política no és això.

Política és, des del meu punt de vista, participació i implicació ciutadana. Política no és anar a votar. Política és fer que la gent senti seves les decisions que pren el govern, o que hi argumenti en contra i, per tant, recolzi legitimament l'oposició. Política és escoltar el ciutadà en el dia a dia: consultar-lo des de les institucions, però també donant-los la capacitat de ser ells qui generin el debat ciutadà. Política és que el ciutadà participi en directament de la gestió ciutadana, ordenadament, però que en tingui l'opció. Involucrar la ciutadania farà que es valorin més les dificultats de prendre determinades decisions, i facilitarà el debat, l'enriquiment de la raó, i assegurarà consensos majors, que, al seu torn, disminuiran una possible conflictivitat social.

Mot bé, molt maco.  «Parole, parole, parole...», que diu la cançó. Com podem fer-ho, en el nostre sistema. Molt fàcil i molt difícil. Les mesures a aplicar són força simples i de sentit comú, ara bé la seva posada en pràctica es dificulta pels vicis estructurals que ja ha adquirit el sistema. ¿Què cal fer?

1. Transparència. Informació rigorosa i objectiva, sense manipulació per part dels grups amb major poder.

2. Elecció directa. Representativitat directa, és vital poder conèixer i saber localitzar la persona que ha de representar els teus interessos als òrgans polítics.

3. Incentius de la participació. Començant per no posar traves a consultes ciutadanes, i seguint amb un ensenyament del sistema polític a l'educació obligatòria i, ¿per què no? rebaixant l'edat mínima per votar.

4. Sotmetre determinades decisions a referèndum popular obligatori. Per exemple els pressupostos; potser no totes les partides, però deixant un percentatge dels diners públics a repartir entre les opcions preferides per la gent.

5. ¿El vot obligatori? És un tema polèmic, però és evident que així entrarien, per fi, interessos populars als òrgans polítics, que no hi han estat presents per una manca de cultura política dels interessats. Si tots els interessos tenen representació, la implicació augmentaria. És clar que s'haurien d'establir excepcions, per a casos i col·lectius determinats.  — Debat obert

6. Altres (¿Quines més se us acudeixen?)

No hem d'oblidar mai que, encara que la situació actual del sistema polític no ens agradi, l'única manera legítima de canviar-ho  ―en el marc dels nostres Estats de Dret, liberals i democràtics― és mitjançant la política. Vèncer els vicis a través dels seus mecanismes d'autodefensa farà més forts els nostres objectius i ens legitimarà encara més per poder introduir els canvis necessaris per millorar el sistema. Només depèn de nosaltres.