Revoltes islàmiques

Durant les últimes setmanes s'han anat estenent a alguns països islàmics ―sobretot de la ribera mediterrània― unes revoltes populars en contra dels governs tirànics que els oprimien. Tunísia va obrir la llauna i va aconseguir derrocar el govern de Ben Alí, tot començant una transició cap a una democràcia de debò. Egipte vol seguir el mateix camí, però els està costant molt més, perquè els EUA temen que un canvi brusc de règim pugui desestabilitzar tota la regió. Tot i això, Mubàrak caurà tard o d'hora.

L'altre dia, en un text que havíem de llegir per una assignatura llegia: «La democràcia no és només un procediment de govern, també és intrínsecament un sistema de drets.» Acostumem a associar més la paraula democràcia amb eleccions periòdiques, quan el que és realment important d'aquestes són els drets i llibertats, individuals i col·lectives, que ens haurien de conferir. En aquests països islàmics ho saben prou bé, i el seu clam per la democràcia va més en aquest sentit. Els centenars de milers de persones que han sortit cada dia a El Caire volen que caigui Mubàrak, però ho volen perquè desitgen ser lliures: per votar, per parlar i criticar, per decidir de quines lleis es doten, per ser ciutadans del segle XXI.

 

Hi ha veus occidentals que alerten del perill que aquestes proclames a favor de la llibertat esdevinguin consignes favorables a l'islamisme radical. No ens posem la bena abans de la ferida. Esperem esdeveniments. És cert que hem de vigilar que els moviments més radicals no puguin manipular un procés alliberador, però hem de deixar de desconfiar dels islamistes. No tots ells són favorables a la jihad (guerra santa) ni donen suport als mitjans violents. L'islamisme moderat serà qui portarà els avenços democràtics més importants a aquestes regions, on la religió islàmica encara té tant de pes.

 

Hem de facilitar que l'islamisme moderat s'acosti més al model de democràcia cristiana occidental ―podríem dir-ne democràcia islàmica―, que no pas als models més ultraconservadors. Però facilitar no vol dir tutelar, Occident s'ha immiscit massa vegades en els sistemes polítics dels altres; només un sistema polític que tingui les seves arrels en la pròpia societat serà efectiu, estable i durador.

Deixem que Mubàrak i tota la resta caiguin pel seu propi pes, deixem-los les mans lliures per viure d'acord amb la seva voluntat i ajudem-los quan ens ho demanin. A la llarga en podrem recollir els fruits; nosaltres, però, el que és més important, sobretot ells se'n veuran beneficiats.